Darrerament no tinc ocasió de dedicar tant de temps a la cuina com abans però no per aquest motiu m'hi deixo de posar. Sempre m'agrada anar "fent producció" per assegurar tots els àpats casolans, bons, saludables.
Per a l'esmorzar, la darrera elaboració va ser, de nou, una coca de forner, canviant una mica la recepta, així, per provar. I va funcionar força, donant-li més protagonisme a l'anís. En dic "doble d'anís" perquè n'hi ha tant el típic raig (tot i que no quan surt del forn sinó quan encara hi és dins) com també les no tan típiques llavors d'anís distribuïdes per tota la massa.
Ingredients:
- 250g farina comuna
- 125ml aigua
- 55g oli d'oliva verge extra (per a la massa inicial)
- 15g oli d'oliva verge extra (per a la resta del procés)
- 8g sal
- 8g llevat fresc
- Sucre
- Raig d'anís
- Llavors d'anís
Elaboració:
Primerament, integrem amb la punta dels dits el llevat amb la farina. A continuació, barregem aquesta farina, dins d'un bol, amb l'iagua, l'oli i les llavors d'anís.
Un cop barrejat, comencem a amassar. Si veiem que se'ns enganxa una mica massa, no hi afegim farina sinó que deixem reposar 10 minuts, perquè la farina s'hidrati, i seguim. Hem d'amassar per generar gluten, per aconseguir elasticitat i per integrar tots els ingredients.
Un cop ben amassat, potser en uns 10-15 minuts (menys, si ho fem a màquina) deixem que faci en bloc, en forma de bola, la primera fermentació, cobrint-la amb una mica d'oli i tapant-la amb un cotó, fins que augmenti de volum.
Un cop feta la primera fermentació, l'estirem sobre una safata de forn amb paper sulfuritzat o amb algun material tipus silpat. Per ajudar-nos, convé anar-la pressionant amb els dits amb un bon raig d'oli, amb què alhora s'anirà rehidratant i sobretot enriquint. Després l'acabarem d'estirar amb l'ajuda de les mans, agafant-la pels extrems.
Deixem fermentar, coberta amb el drapt, fins que augmenti una mica més de volum.
Quan ho haurem aconseguit, preescalfem el forn a 210º i, mentrestant, tornem a ruixar amb oli. Ara serà el moment d'anar enfonsant el lateral de les nostres mans en diferents punt de la coca, que faci que per unes bandes pugi més i per d'altres quedi més prima i cruixent.
Posem sucre per tota la superfície i immediatament enfornem fins que tingui el color que ens agradi, fins que sigui cuita i el sucre caramel·litzi. Potser s'hi estarà uns 30 minuts, aproximadament. Podem acabar la cocció en la part de dalt del forn, perquè agafi color, havent prèviament ruixat anís perquè acabi de caramel·litzar el sucre i li aporti més presència a la coca.
La treiem del forn i ja tindrem el següent esmorzar preparat. Potser estaria bé doblar les quantitats perquè desapareix ràpidament. No cal dir que la xocolata, li senta de meravella.
El fet d'incorporar llavors d'anís i el fet de ruixar l'anís abans de retirar definitivament la coca del forn, crec que ha estat tot un cert i em semblar que a partir d'ara sempre ho faré així.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada