De camí de tornada des de les Corbières, en una #escapadacorbières que havia començat amb el dinar a Les Grands Buffets (aquí, el post) i havia seguit per la visita a Domaine La Rune (aquí, el post), vam pensar que seria una bona ocasió per aturar-nos a Terra Remota. Es tracta d'un celler que coneixíem de nom, que ens havien recomanat visitar dos amics winelovers com la Montse Jiménez i en Francesc Beltran, i del qual encara no n'havíem tastat cap referència!
Doncs va ser un encert anar-hi i descobrir el celler i els seus vins, de la mà de la Bojana Buzakovic, que ens va dedicar molt bona estona a nosaltres dos sols en aquell matí primaveral de l'1 d'abril. Quina meravella de dia que feia i què bé ho vam passar.
La visita es fa recorrent les instal·lacions del modern celler enclavat en un paratge privilegiat de la comarca, també privilegiada, des d'on aquell dia es podia divisar en 360º des del Pirineu fins el Montseny i les Guilleries i gairebé s'intuïa la Brava des del terrat del celler.
Els orígens del celler els hem d'anar a trobar en la família Bournazeau Florensa (els actuals Marc i Emma Bournazeau), una parella francesa amb algun avantpassat català exiliat a França. Ell ja havia tingut experiència en celler a Maury. El 1999 inicia aquí el projecte amb la compra de 15ha d'una terra d'un pastor pagès de tota la vida. Es tracta sobretot d'una zona boscosa d'alzines i rouredes a 140 metres d'alçada, des d'on es té la sensació d'estar aïllat de la resta. Segurament, d'aquí, l'apel·latiu de "Terra Remota".
Actualment, són un total de 54ha, 26ha de les quals estan vinificades i dividides en 12 parcel·les. La producció es situa en unes 100.000 ampolles annuals, aproximadament.
L'objectiu era el de treballar una vinya en ecològic i produir vi d'alta qualitat, en equilibri amb l'ecosistema.
El 2003-2004 planten varietats autòctones franceses, amb una majoria de Garnatxa, Syrah, Ull de Llebre i Cabernet Sauvignon. No treballen la Carinyena. En blanc, treballen la Garnatxa Blanca, la Chardonnay i la Chenin. Ara recentment també han plantat Xarel·lo (1ha.). Per cert, de la Chenin, s'està experimentant amb ou de ciment i en sortiran només 500 ampolles.
El 2006 té lloc la primera verema i és el final de la construcció del celler. Es tracta d'un celler dissenyat per Pepe Cortés, integrat en un turó per integrar-lo en el paisatge i per motius tècnics d'eficiència tèrmica i energètica. Està dividit en 4 nivells diferents. Modernitat i funcionalitat (gravetat). Fora, hi ha un triangle d'ombra durant tot el dia, ideal sobretot per als dies de verema, que és manual.
El 2008 surten al mercat per primer cop. Aviat, el 2011, Pitu Roca ja escull un vi del celler per al menú degustació.
Passem per la sala d'inox i per la de barriques, amb majoria clara de 500. Realment, l'enòloga Edit Soler, compta amb una infraestructura molt moderna per poder dissenyar els seus vins i per seguir fent proves i noves referències que aniran sortint al mercat, segons ens comentava la Bojana. Finalment, per la sala de tast, on destaca la foto els pares de l'Emma.
I arribem al moment del tast, molt generós, en una sala preciosa tipus winebar.
1) Ales blances 2016. 100% Garnatxa Blanca. Prové de la Terra Alta i surt com a D.O. Catalunya. Vi ben varietal amb tota la frescor garnatxera.
2) Caminante 2017. 60% Garnatxa Blanca, 25% Chardonnay, 15% Chenin Blanc. Criança parcial en mares. Parcialment cada varietat passa per bota. En nas es percep una certa dolçor, semblant a la mel, i alguna fruita exòtica. En boca, és fresc però més complex i amb més cos que l'anterior. M'ha sorprès força.
3) Ales roses 2016. Rosat a base de Garnatxa i Syrah de l'Empordà. Afruitadet, molt fresc, més aviat prim. No em va encaixar tant amb el meu gust.
4) Caminito 2017. Rosat 100% Garnatxa negra. Parcialment passa per bota de 500. Aquest ja m'encaixa més que l'anterior, és més consistent.
5) Ales negres 2016. Garnatxa i Syra amb 3 mesos de criança. Nas espectacular. De la gamma d'Ales, és de llarg el que més em va agradar. Surt fruita alhora que alguna espècie.
6) Tan natural 2017. 75% Garnatxa negra i 25% Ull de Llebre. Ben bé fruita vermella i espècies. Reducció màxima de sulfits, però manté elegància en nas, no sembla de tall natural clàssic.
7) Camino 2015. 40% Syrah, 30% Garnatxa, 30% Cabernet Sauvignon. Referència amb més producció a Terra Remota, el vi clàssic del celler. Porta 1 any de criança, part en fudre. I un any en ampolla. Potencial de guarda de 3 a 5 anys. Fruita madura, complexitat aromàtica, que també segueix en boca, a més d'humitat, espècie, sotabosc. M'encanta!
8) Clos Adrien 2014. 90% Syrah, 10% Garnatxa Negra. Medalla d'or al Girovi. Sensacional la capa ben fosca que té. Força acompotat i mineral. Profund i alhora finíssim i delicat, ben especiat i llarg. Per a mi, seria com per prendre sol, no necessitaria pensar en maridatge. Fet per GAUDIR.
9) Usted 2011. 50% Garnatxa negra, 50% Syrah. 3 anys de bota i 3 més d'ampolla. Espectacular. Ja granatós, donada la seva edat. Extraordinària elegància, delicadesa, complexitat, profunditat.
En definitiva, vam passar de no conèixer cap referència del celler a conèixer-les totes, fins i tot una copa del Chenin blanc experimental, que ens va agradar força i que esperem que surti al mercat. (potser ja ha sortit). Realment, uns vins que destaquen per la forta personalitat que tenen tots, i sobretot per la gran qualitat, ens van agradar força, especialment Clos Adrien.
La visita i el tast, fantàstics gràcies a la Bojana, tota una enamorada de tot el que gira al món del vi i de la gastronomia, que va ser el tema de conversa durant l'estona del tast, relaxat, que sabia greu que hagués d'acabar.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada