Tornem a publicar recepta, de nou ens animem amb un mar i muntanya, en aquest cas de fideus del forat, que van molt bé quan es vol una certa untuositat i perquè agafin la concentració de gust aportada sobretot pel sofregit i, en segon terme, pel brou de cocció.
Aprofitant aquesta recepta mar i muntanya, l'hem volguda maridar amb el Solsxarel del Celler Rubió de Sòls, a la Noguera. Tal com li vam comentar a la seva enòloga, la Judit Sogas, (aquí, el post de la visita que hi vam fer), el vèiem que podria ser ideal per acompanyar plats d'aquestes característiques. Avui ho hem comprovat, ha sigut tot un èxit!
Ingredients:
- Brou de porc (en el meu cas, de peus de porc, amb julivert, verd de porro, 1 ceba, 2 claus, 1 pastanaga, 5 boles de pbre en gra)
- 1 costellam de porc
- 2 pops blancs
- 280g pasta (fideus foradats) (per a 4 racions)
- 280g pasta (fideus foradats) (per a 4 racions)
- 2 cebes
- 2 dents d'all
- 2 tomàquets ratllats
- Raig de brandi
- Raig de ranci
- Oli, sal, pebre
Elaboració:
Primerament, si no en tenim, haurem de fer el brou amb què mullarem els fideus. En el meu cas, vaig aprofitar el brou resultant d'haver cuit uns peus de porc, amb els ingredients indicats abans. Reservem.
En una cassola, amb una mica de llard i de greix de pernil, comencem marcant la costella, a foc ben viu. Reservem.
A continuació, comencem a potxar la ceba, que la voldrem ben caramel·litzada, amb força color. Quan la tinguema així, hi afegim l'all tallat ben petit, i el deixem coure durants uns 5 minuts. A continuació, hi afegim el tomàquet ratllat, fins que redueixi tota l'aigua de vegetació. Reservem.
En paral·lel, en una altra paella, hi posem els tentacles de poc, que jo els he tallat més menuts del que m'hauria agradat, perquè en comparació amb les costelles, queden minúsculs. Primer, a foc fort, perquè ràpidament agafin color. Després, abaixem el foc i fins i tot tapem, amb una mica d'aigua, perquè s'hi vagin coent en el seus propis sucs que vagin deixant anar i tot plegat quedi concentrat a la paella.
Després d'uns quants minuts, afegim la costella prèviament marcada a la mateixa paella del pop. I seguim tapant, durant uns 10 minuts (hi podem afegir una mica d'aigua, si convé). Després, destapem i, amb el foc més fort, ruixem amb una mica de brandi.
A continuació, tant la costella com el pop els afegim a la cassola del sofregit de la ceba que havíem reservat. Amb el foc fort, ruixem amb un raig de vi ranci. Evaporem.
Aleshores, només resta introduir-hi la pasta, prèviament daurada a banda en una paella amb un petit raig d'oli.
Mullem amb el brou de peus de porc, salem, i deixem coure fent xup-xup durant el temps que indiqui el fabricant, en el meu cas, uns 5 minuts, fins que tot just estigui al dente.
En el minut final, incorporem per sobre l'abdomen del pop, tallat com si fossin fideus ben prims i llargs, que justament s'hauran de coure per l'acció del vapor i l'escalfor que surt de l'interior de la casola.
Servim.
Maridem amb el Solsxarel 2016 que ens vam endur del mateix celler de la Judit Sogas. Es tracta d'un monovarietal de Xarel·lo amb un pas per fusta que l'acaba d'arrodonir i de donar cremositat i cos, mentre manté el punt d'acidesa i frescor. Tot plegat, el fan molt adient per als nostres fideus mar i muntanya.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada