Partint d'aquesta premissa, aquest wok, que sempre és una opció de cocció a tenir ben present tant per saludable com per ràpid i bo.
Vaig pensar que els xiitakes havien de ser protagonistes, i que un saltat al wok els aniria de perles, a mi també per allò de l'estalvi de temps.
Com acompanyar-los? Ja que posem el wok en dansa, tallem petit el bròquil i saltegem-lo també. I per què no afegir-hi unes carxofes en conserva d'un pot que tenia obert i que me'n quedaven només quatre? Al wok també. I uns retalls de carbassa cuita al forn que tenia de l'altre dia, també els hi vaig afegir: com a mínim, donaria notes de color i alguna nota de dolçor que podia ser agradable.
La cocció al wok, sempre amb poc oli i a foc ben fort, que espetegui. I amb un raig de vinagre Chardonnay, per allò de l'acidesa.
El plat necessitava alguna salsa que unifiqués tots els elements: vaig pensar que feia massa que no menjava ni a casa ni enlloc un ou a baixa temperatura. Som-hi, aigua a 65º i programem 30 minuts, després dels quals refresquem per aturar cocció.
I per acabar vaig pensar que hauria d'anar de conya un parmentier de base però ja no tenia temps de coure patata i fer-ne puré. El vaig canviar per uns pebrots vermells que tenia escalivats a la nevera. Els turmitzo amb unes nous, comí i emulsiono amb oli d'oliva verge a raig continu. Aquesta elaboració, que de fet acabat sent un muhammara, serà una bona base per al meu plat,
Emplatem: muhammara, verdures i xiitakes al wok i, al centre, en un forat a mode de niu, l'ou perquè "couli".
I sopar resolt.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada