És temps de cassoles cada cop més contundents per anar entrant en calor. I és temps de bolets que deixen anar aquella aroma d'humitat boscana fantàstica, que tan bé acompanya el conill. I és temps de vins amb certa presència, que comencin a escalfar, però que es mantinguin frescos.
Tot això és el que hem pretés reunir en aquesta cassola de conill amb bolets i salsafins. Espero que us agradi.
Ingredients:
- 1 conill ("conillot", d'uns 2kg)
- 2 cebes
- Mitja cabeça d'alls
- Llorer
- Herbes aromàtiques
- Raig generós de vi ranci
- Raig petit de fino de jerez
- Salsifins
- Bolets frescos (jo, camagrocs)
- Cullerada de tomàquet triturat
- Cullerada petita de nyora
- Oli
- Sal
- Pebre
- Aigua
- Farina
- Grapat d'ametlles
Elaboració:
Un cop tenim el conill trossejat a vuitens (com a mínim), salpebrem, enfarinem i marquem en una paella al foc viu, amb una mica d'oli. Reservem.
El fetge, almenys la meitat, el reservarem per a la picada. L'altra meitat, cal tenir present que l'haurem de coure menys que la resta de la carn perquè no ens quedi massa sec.
A la mateixa paella, hi posem la ceba, primer a foc fort, que s'endugui tot el que pugui haver quedat al fons de la paella, mullem amb un primer raig petit de vi ranci, i de seguida seguim cocció a la cassola de fang, que amb una mica d'oli, prèviament haurem començat a posar a escalfar al foc.
Hi posem les herbes aromàtiques, l'all, i el llorer. I deixem coure. Quan hagi agafat bon color, hi posem el tomàquet i la polpa de la nyora. Remenem, deixem coure el tomàquet, que concentri, i ja hi reincorporem els trossos de conill.
Apugem el foc, mullem amb un raig generós de ranci, una mica de fino, una mica d'aigua (que arribi com a molt a la meitat dels trossos del conill) i deixem coure durant ben bé dues hores, si no més. Tanta estona com calgui fins que el conill sigui tendre.
Caldrà anar girant el conill de tant en tant per igualar coccions, per anar-ho humitejant i, igualment, caldrà anar-hi incorporant aigua / brou.
En l'últim moment, saltegem els bolets i els salsifins (per separat) i els reincorporem a la cassola. Sacsegem i deixem que s'hi integri.
Paral·lelament, també en l'últim moment, preparem la picada amb les ametlles i el fetge, la deixatem amb una mica de la salsa de la cassola, i integrem. Sacsegem, integrem i de seguida podrem apagar el foc.
D'un dia per l'altre, serà més bo.
Servim aquesta delícia de la tardor.
I acompanyem amb aquest vinasso de La Rioja, d'aquells que demanen temps i glopades petites per anar-les assaborint. D'aquells en què a cada copa ens regalen noves sensacions, fins al punt d'arribar a algunes notes de cacau... està boníssim i crec que en un punt òptim de consum.
La picada sobrera, l'he acabat utilitzant a mode de paté, amb què untar unes petites torradetes que també poden anar al plat.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada