Espaguetis a la gricia. Vi Cara Nord negre 2015 (Celler Cara Nord - Tomàs Cusiné, D.O. Conca de Barberà)

Quina recepta i quina armonia tan plaent la d'aquest plat de pasta amb aquest vi! Ha sigut un d'aquells àpats en què tothom ha resaltat l'armonia entre la teca i la copa, i és que semblaven fets l'un per l'altre!

El plat de pasta és humil i senzill, antecedent de la famosa amatriciana de la mateixa regió del Lazio, però no per això menys bo. Al contrari, ho és, i força, amb l'avantatge que es pot preparar de forma pràcticament improvisada en qualsevol moment. A diferència de l'amatriciana, la griccia no porta tomàquet per la senzilla raó que es remunta tant en el temps que encara no havia arribat el tomàquet a Europa.

I pel que fa al vi, tenia ganes d'obrir l'ampolla, que vaig comprar el dia del tast a AmoVino, conduït fantàsticament per la Dacil Estapa, qui ens va donar a conèixer aquest i d'altres vins d'en Tomàs Cusiné.

Anem-hi amb la recepta.

Ingredients:

- 250g d'espaguetis

- 150g panxeta fresca

- 60g formatge parmesà

- Pebre en gra per moldre al moment

Elaboració:

Saltegem la panxeta tallada a tires més aviat primes. Ha de quedar daurat i cruixent però cal anar amb compte de no passar-nos i que se'ns cremi.

A banda, coem la pasta seguint les instruccions del fabricant però aturant la cocció un parell de minuts abans, que estigui ben al dente. S'acabarà de fer a la paella on hi ha la panxeta, amb ajuda d'una mica de la mateixa aigua de cocció.

Cap al final del cuinat, hi posem la meitat del nostre formatge ratllat i, si convé, una mica més d'aigua de cocció, segons calgui. Pebrem el conjunt, perquè segons tinc entès és una de les característiques del plat.

Finalment, ja podem emplatar, amb volum. Afegim una mica més de formatge ratllat directament sobre els espaguetis emplatats.

I acompanyem amb aquest Cara Nord 2015, un vi d'alçada, de les Muntanyes de Prades, cupatge de Garnatxa, Syrah i Garrut, amb un pas per fusta de roure de 6 mesos, que l'afinen d'allò més. L'aroma de fruita vermella ja és atractiva de bon començament, i sobretot el vi t'atrapa des del primer cop quan t'adones de com és de fàcil de beure, en el sentit més bo del terme: convida a anar omplint la copa repetidament perquè, senzillament, dóna molt de plaer, té uns tanins ben agradables que, amb el plat de pasta, i el protagonisme del pebre, encara el fa més interessant.

Ja esperàvem que ens agradès la combinació del plat amb el vi, però potser no fins a aquest punt.

Salut!