diumenge, 17 de febrer de 2019

Vilanova i la Geltrú està per menjar-se-la: temps de xató, restaurant La Cucanya i visita al Museu Biblioteca Víctor Balaguer

Si és temps de carnaval, a Vilanova, és també temps de xató, i no podem deixar d'aprofitar-ho. És molt bon negoci acostar-se a aquesta vila mediterrània del Garraf, acollidora, i passar-hi un dia sencer, i més ara que arriba el bon temps i la primavera comença a treure el nas.



Així ho vam fer la setmana passada, a mode de pròleg de la campanya "És temps de carnaval, és temps de xató", que acaba d'engegar aquest cap de setmana fins al 10 de març, gràcies a la iniciativa de l'associació gastronòmica Menja't Vilanova.



Evidentment, entre els diferents restaurants parcitipants, trobarem diferents propostes de xató, tantes com cuiners. I aquesta és la gràcia d'una elaboració clàssica i humil com aquesta: a partir d'unes bases compartides, cada xef acabarà donant el seu toc personal i genuí. Com el carnestoltes, és la festa de l'hetoregeneïtat i, per què no, de la transgressió. 

Nosaltres mateixos vam poder comprovar com amb una taula amb els mateixos ingredients per elaborar el xató, quan ens vam dividir en dos, vam obtenir dues salses força diferents tant en color com en gust. La del meu equip, per cert, la més bona, no cal dir-ho!






Per cert, no podíem fer xató, als jardins d'excepció de La Cucanya, en un dia espatarrant, sense una copa de vi, en aquest cas, Terra Prima, de Can Ràfol dels Caus. Boníssim el cupatge de Xarel·lo i Riesling!



En el meu cas, i encara no entenc per què, tot just era el segon cop que visitava Vilanova i la Geltrú. Tot i tenir-la a mitja hora de Barcelona, no és fins ara que de mica en mica n'estic descobrint els atractius. Per exemple, l'altre dia, vam començar de bon matí visitant el Museu Biblioteca Víctor Balaguer, que ni tan sols coneixia que hi era. I déu n'hi dó la riquesa dels fons bibliogràfics i artístics que hi aplega. Està concebut, des de l'inici, com un temple del coneixement, més enllà d'un recull merament romàntic com a corrent definitòria del seu fundador, Víctor Balaguer. 



Aplega més de 20.000 llibres, més que vilatans hi havia a finals del s.XIX. No trobem només grans noms de la pintura del país, com Casas o Rusiñol sinó també col·leccions de peces de Llatinoamèrica, Japó, Xina, Filipines i fins i tot exposició temporal amb obres d'El Prado, amb noms tan rellevants com José de Ribera, Murillo, Greco o Rubens.



N'hi ha per badar una bona estona i per passar un matí d'allò més entretingut.









I és clar, arriba l'hora de dinar, i què millor que fer-ho en un dels restaurants participants en la campanya del Xató. Vam acabar entaulant-nos a La Cucanya, garantia d'homenatge gastronòmic en tota regla, tant per l'espai privilegiat que ocupa sobre el Mediterrani, el servei, la cuina acurada i les propostes de vins per acompanyar cada plat, on es privilegien sobretot els vins de proximitat, del Garraf, sense oblidar, tanmateix, altres denominacions. Es tracta d'un restaurant que està a punt de complir ja els 40 anys, ja que es remunta a 1979. Ja en podem dir que és un clàssic de referència no només de Vilanova sinó de tota la comarca.





Va, posem-nos el pitet, que repasarem tot el que va desfilar pel plat i per la copa:

- Xató. Maridem amb Macizo 2015, un Xarel·lo en cupatge amb Garnatxa Blanca, del Garraf (Olesa), fermentats i criats en roure francès durant 9 mesos. Tot i no ser un plat gens fàcil d'acompanyar amb vi, ha resultat una parella absolutament deliciosa, amb les aromes vegetals marcades, i el volum notable, capaç de fer front a la personalitat del Xató. Em va encantar la proposta!







- Molls unilateral i marinats en salsa d'esmarris sobre cous-cous amb gremolata. Delicat, vistós i, sobretot, deliciós. Un peix mínimament tractat, amb tota la cura del món que es mereix, al servei del bon gust, i acompanyat d'aquesta altra elaboració clàssica de la cuina catalana, sobretot tarragonina, a base d'all, canyella, llorer, nyora i, potser, alguna anxova. 






Vam acompanyar el plat del (re)conegut Gran Caus rosat 2017, de Can Ràfols dels Caus (sí, seguim al Garraf, d'on no tenim per què marxar, al contrari). De traca i mocador, aquest monovarietal de Merlot, pujat de color, d'esplèndid nas afruitat, de boca densa i estructurada. Un vi rosat contracorrent dels pàl·lids i lleugers. Totalment gastronòmic.



- Cigronets al kamado amb llagostins, popets i fumet de crustacis. Segurament, una de les sorpreses de l'àpat. El toc fumat que aporta el kamado aquesta cassoleta és la clau. Em va agradar molt, molt! També maridem amb Gran Caus, enorme parella!




- Peix espasa (emperador) a la graella. Peix blau de la llotja de Vilanova que té la fibra i la contundència d'un entrecot, però marítim. Molt ben marcat a la planxa, en una cocció justa per apreciar tot el que ens ofereix. Acompanyat per unes verduretes (pebrots i ceba) al romaní. Maridem amb el bon cava Rimarts Reserva.



Per rematar la jugada, el famós carro de postres de La Cucanya: què complicat és triar!






I encara més, amb els cafès, unes merengues amb trufa o amb nata, a escollir... amb què La Cucanya ens acabava de conquerir, per si no ho havia fet prou ja al llarg de tot el dinar.



Un dia primaveral excepcional, com l'entorn, com la vila, com la companyia i com la cuina i els vins de la Cucanya.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada