Proposem unes postres de temporada, al plat, per quedar bé després d'un dinar, com al mínim, de cap de setmana.
Es tracta d'un senzill plat amb tres elements: torrada de santa teresa ("torrija") servida entre calenta i tèbia, maduixes estofades (tèbies) i gelat de vainilla. El conjunt de tot plegat és fantàstic, tant pels elements com pels contrast de temperatures. L'he batejat amb el nom "chaud-froid" perquè a França els plats en què es dóna aquest contrast es coneixen sota aquest nom, que al principi feia referència a una elaboració en concret a base de pollastre tebi napat amb la seva salsa. I aquí, en català, no sé si existeix algun nom per expressar ben bé aquest contrast tèrmic dins d'un mateix plat. Tebi? No ho sé.
Ingredients:
Torrades de Santa Teresa:
- llesques pa (més aviat seques)
- 250ml aprox. llet
- 2 culleradetes sucre (per infusió)
- pell de llimona
- canyella
- sucre
- oli (per fregir)
Estofat de maduixes
- grapat de maduixes
- grapat de sucre
- raig de mel
Ametlles laminades
Elaboració:
Per fer les torradetes, ja se sap, primer infusionem la llet amb la pell de llimona i la canyella. Deixem refredar, al punt d'ebullició, tapat, fins que refredi.
Un cop la llet freda, mullem tant com puguem els trossos de pa. Interessa que quedin ben remullats i estovats.
A continuació, fregim i arrebossem en sucre i canyella en pols. Reservem.
Per a les maduixes, fem un caramel amb el sucre. Hi afegim un raig de mel. I allà dins, al foc, estofem una mica les maduixes, més o menys temps en funció de la maduresa de la fruita. S'estovaran, és clar, però cal retirar-les abans no siguin massa toves. A mi, almenys, m'agrada que conservin la mossegada.
En una paella al foc, sense res més, torrem unes ametlles laminades. Removem, perquè es torrin de forma uniforme.
Finalment, emplatem, jugant una mica amb les temperatures: les torradetes i les maduixes, una mica tèbies i el gelat, és clar, el contrast fred.
La barreja és molt interessant.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada